La pregunta arriba sempre igual: «Quina tècnica d’estampació de samarretes és millor?» I la resposta honesta és que cap. Depèn.
Depèn de quantes unitats vols, de quants colors té el disseny, del teixit i de què hi faràs amb la peça després. Una tècnica que és perfecta per a 300 samarretes iguals és absurda per a 12 amb noms diferents. I al revés.
Aquí t’expliquem què fa cadascuna, quan compensa i quan no. Sense tecnicismes innecessaris.
Taula ràpida de comparació
| Serigrafia | Impressió digital (DTG) | Vinil tèxtil | Brodat | |
|---|---|---|---|---|
| Quantitat ideal | Des de 25-30 unitats | Des d’1 unitat | Des d’1 unitat | Des de 10-15 unitats |
| Colors del disseny | Pocs (cada color, una pantalla) | Il·limitats, degradats inclosos | Pocs i plans | Limitats (fils) |
| Preu per peça | Baixa molt amb el volum | Constant, no baixa gaire | Constant | Depèn de les puntades |
| Detall fi | Bo | Molt bo | Regular | Limitat |
| Durabilitat | Molt alta | Alta | Mitjana-alta | Màxima |
| Teixits | Cotó i mescles | Millor en cotó 100% | Cotó, polièster, tècnics | Cotó, polar, teixits gruixuts |
| Tacte | Es nota, però poc | Gairebé imperceptible | Es nota | Volum, relleu |
Serigrafia: la tècnica del volum
La serigrafia funciona com a estampació de samarretes amb pantalles. Es fa una pantalla per cada color del disseny i es va aplicant tinta capa a capa.
Aquesta és la clau de tot: la preparació costa igual tant si fas 20 samarretes com 500. Per això, quan el tiratge és gran, el cost per peça s’enfonsa. I quan és petit, no compensa.
Quan la vols:
- Comandes grans amb el mateix disseny.
- Dissenys d’un, dos o tres colors plans.
- Peces que rebran molts rentats: uniformes, roba de club, merchandising que durarà anys.
Quan no:
- Menys de 25 unitats. La preparació t’engoleix el pressupost.
- Dissenys amb degradats, fotografies o vint colors.
- Comandes on cada peça és diferent.
El resultat és sòlid, el color és intens (també sobre teixit fosc) i aguanta molt bé. És la tècnica per defecte del merchandising ben fet.
Impressió digital o DTG: la tècnica de la flexibilitat
DTG vol dir direct to garment. És, literalment, una impressora que imprimeix sobre la samarreta.
No hi ha pantalles ni preparació per color. Envies el fitxer i s’imprimeix. Això vol dir que una unitat costa gairebé el mateix que si en fessis vint.
Quan la vols:
- Tiratges curts: de 1 a 30 unitats.
- Dissenys complexos: degradats, fotografies, il·lustracions amb molts colors.
- Peces úniques o comandes on cada samarreta és diferent.
- Proves i mostres abans d’un tiratge gran de serigrafia.
Quan no:
- Comandes de centenars d’unitats iguals. El preu no baixa i acabaràs pagant més que amb serigrafia.
- Teixits amb molt poliester. El DTG treballa millor sobre cotó, i sobre teixits tècnics el resultat és irregular.
El tacte és el millor de totes les tècniques: la tinta s’integra al teixit i gairebé no es nota. Sobre cotó de qualitat, el resultat és excel·lent. Sobre cotó fluix, es nota. Aquí el material importa més que en cap altra tècnica.
Vinil tèxtil: la tècnica dels noms i els números
El vinil és una làmina de color que es talla amb la forma del disseny i s’aplica amb calor.
És la tècnica de tota la vida per a dorsals, noms i números. Ràpida, neta i barata en unitats petites.
Quan el vols:
- Noms i números individuals (equips, curses, samarretes personalitzades una a una).
- Formes simples, textos, logos plans d’un o dos colors.
- Teixits tècnics i esportius, on el DTG no arriba.
- Unitats soltes o molt poques.
Quan no:
- Dissenys amb molt detall, línies fines o moltes formes petites. El vinil s’ha de tallar i pelar, i cada element petit és feina manual.
- Dissenys amb degradats o fotografies. No es pot.
- Superfícies grans i massisses. Pesen, tapen el teixit i el resultat pot resultar rígid.
El vinil es nota al tacte, això és cert. A canvi, sobre roba esportiva és sovint l’única opció que aguanta. Si vols aprofundir en com el teixit condiciona el resultat, aquí hi ha molt a dir.
Brodat: la tècnica de l’acabat
El brodat no imprimeix res. Cus el disseny amb fil sobre la peça.
És la tècnica més duradora de totes i la que transmet més qualitat percebuda. Un polo brodat i un polo estampat no juguen a la mateixa lliga visual, i tothom ho nota encara que no sàpiga per què.
Quan el vols:
- Roba de treball, polos, camises, jaquetes, gorres.
- Logos corporatius en pit esquerre.
- Peces que han de durar anys i suportar rentats freqüents.
- Quan vols que la marca es vegi sòbria i seriosa.
Quan no:
- Dissenys grans o amb molt detall fi. El fil té un límit de resolució: les lletres molt petites es tanquen i les il·lustracions fines es perden.
- Teixits molt lleugers. El brodat pesa i pot deformar la peça.
- Degradats i fotografies. Impossible.
Un apunt de preu que sorprèn molta gent: el brodat es cobra per puntades, no per mida. Un logo petit però molt dens pot sortir més car que un de gran i simple.
Com escollir la tècnica d’estampació de samarretes en tres preguntes
No cal que dominis res de tot això. Amb respondre tres coses, la tècnica es tria gairebé sola.
1. Quantes unitats? Menys de 25 → digital o vinil. Més de 50 amb el mateix disseny → serigrafia. Roba corporativa que durarà → brodat.
2. Quants colors i quin nivell de detall? Un o dos colors plans → serigrafia o vinil. Degradats, fotos, il·lustració complexa → digital. Logo simple i sobri → brodat.
3. Quin teixit i quin ús? Cotó i ús normal → serigrafia o digital. Teixit tècnic i esport → vinil. Roba de feina i rentats constants → brodat.
Si les tres respostes apunten a llocs diferents, és senyal que val la pena parlar-ne abans de decidir. Sovint la solució és combinar tècniques: serigrafia al frontal i vinil per als noms al darrere, per exemple. Es fa cada dia.
Errors habituals a l’hora de triar estampació de samarretes
Escollir la tècnica abans que el disseny. L’ordre correcte és: primer decideixes què vols que hi surti i quantes unitats, després es tria la tècnica. Al revés, acabes retallant el disseny per encaixar-lo en una tècnica que no tocava.
Voler serigrafia per prestigi en un tiratge de 10 unitats. Pagaràs quatre pantalles per fer deu samarretes. No té sentit.
Voler DTG en un tiratge de 400. El preu per peça no baixa i pagaràs de més sense guanyar res.
Demanar brodat amb un logo ple de text petit. El fil no arriba on arriba la tinta. Millor simplificar el logo o canviar de tècnica.
Aquests errors de tria són, precisament, dels que més fan pujar la factura sense millorar el resultat. Ho expliquem a fons a Quins errors encareixen una comanda personalitzada.
I si la comanda és per a un grup?
Quan es tracta de clubs, escoles o equips, sovint la resposta no és una tècnica sinó dues. El disseny comú es fa amb serigrafia (surt a compte pel volum) i els noms individuals amb vinil.
Això demana una mica més d’organització, però el resultat és millor i el preu, més ajustat. Si estàs en aquesta situació, et pot servir la guia de com gestionar una comanda per a un grup gran.
Com ho treballem a Calven Perso
No et venem una tècnica. Et preguntem què necessites i et diem quina encaixa.
Si el que vols és una samarreta única per a un regal, no et farem serigrafia. Si vols 200 peces per a una entitat, no et farem digital. I si el disseny no acaba de funcionar amb la tècnica que necessites, t’ho direm abans de produir, no després.
Som a la Seu d’Urgell i pots venir a veure i tocar mostres de cada tècnica abans de decidir. És la manera més ràpida d’entendre les diferències.
Tens exemples reals al nostre Instagram, i pots escriure’ns des de la pàgina de contacte.
Preguntes freqüents sobre estampació de samarretes
El brodat. Després, la serigrafia. El vinil i la impressió digital aguanten bé si la peça i l’aplicació són de qualitat, però es degraden abans amb rentats molt freqüents.
Depèn de la quantitat. En unitats soltes, el vinil i el digital. A partir de 50 o 100 peces iguals, la serigrafia és clarament la més econòmica per peça.
Sí, amb totes les tècniques. En serigrafia i digital cal una base blanca sota el color, cosa que encareix una mica el procés. El vinil i el brodat no tenen aquest problema.
El vinil, normalment. Els teixits tècnics són de polièster i la tinta digital no s’hi fixa bé. La serigrafia és possible amb tintes específiques.
Sí, i és molt habitual. Per exemple, serigrafia al frontal i vinil per als noms i dorsals.
Vectorial sempre que puguis (.ai, .eps o .pdf editable), sobretot per a serigrafia, vinil i brodat. Per a digital, un PNG a 300 ppp a mida real amb fons transparent també serveix.
